sé que fa molt temps que havia d’escriure i actualitzar el bloc, però no en puc fer tantes, em sap greu. Ja hem començat l’estiu i amb ell les vacances, esper que sigui un bon estiu amb les seves berbenetes, platja, geladets… Per nosaltres, en Guillem i jo, serà un estiu un poc estressant però ple d’il·lusió, esperant que tot el que planificam surti bé i tothom es senti a gust amb la festa que organitzam, supòs que ja ho deu saber tothom però pels que encara dormen: ENS CASAM!!! dia 3 d’octubre, que ja es aquí.

De moment no he tengut molt de temps d’anar a la platja per posar-me morena ni per refrescar-me, esper que a partir de la setmana que ve em pugui organitzar i anar una estoneta cada dia a la platja.

Ahhhh! no hi pensava l’altre dia es casaren uns amics nostres, esper que la vida els somrigui i que siguin els més feliços del món, ENHORABONAAAA!

Un besote per tothom.

Bé, ja vos aniré informant d’altres coses. Un besote!

Que les véreu a les tres senyores de vermell damunt l’escenari? Eren totals!!! Tothom en xerrava, va ser molt divertit, estressant, però divertit. Clar que jo no som imparcial i pot semblar fei que jo ho digui però per mi foren els millors. És una llàstima que no en tengui cap fotografia.

Les berbenes del cap de setmana també estaren molt bé, tothom ben gatarrí i fent el borino per la plaça. Per cent, que véreu en Pedrito de Campanet? Aquest tipo està per tot!. Per mi l’única pega que tingueren aquestes festes va ser la processó, que enguany va ser molt avorrida per nosaltres, ja que els dimonis no vengueren a prendre’ns la jerra fins que no arribarem al povàs. No va tenir gaire gràcia dur sempre la mateixa jerra, el que és divertit és que hi hagi trui i lluita amb els dimonis. Però bé, això és una escusa per esperar amb més ànsia les festes de l’any que ve i poder tenir una processó així com toca.

Res al·lots, amb l’acabament de les festes de la Beata també s’acaba l’estiu, que li farem!, ara hem de tornar a la realitat de la feina, el cansament, l’estrés i l’avorriment, que li farem és llei de vida!

La situació va ser estranya des d’un bon principi, quan ens feren separar als homes i les dones. Durant una bona estona ens tingueren asseguts enterra, ben estrets, perquè sentissim l’angoixa que senten els immigrants que vénen amagats. Després tot va ser un cumul d’escenes males d’entendre en aquell moment, però que passat un temps de reflexió tenen una gran força simbolica.

Vos recoman que sempre que pugueu aneu a veure els espectacles que munten els d’aquesta companyia, ja que no deixen indiferent a ningú.

Encara que sembli increible vaig pujar al martell!!

BONES!!

És bo sortir de tant en tant de sa roqueta, no trobau? Jo ho necessit, m’ajuda a desconnectar de la rutina diaria. Com que enguany no hi havia gaires duros no hem sortit de sa peninsula, però bé, pitjor és res!. Anàrem a fer de guiris per Alacant, sa veritat es que va estar molt bé, tinguérem de tot: trui amb el rent a car, “sustos” amb els de l’hotel, excursions, bous embolats, vaquetes, bregues amb la senyora del GPS… Va ser un viatge completet. Els dos darrers dies es feren durillos perquè anàrem a Tàrbena (el poble agermanat amb la Vila) que estaven de festes, però no tenen res a veure amb les d’aquí, allà consisteixen en anar a missa (les misses no són com les que fa el rector de la vila, no, són misses eteeeeeeeeeeeeeeeeeeernes) i de berbena el vespre, ara, això sí, quins grups que duen! els escenaris de les orquestes ere quasi més grossos que la plaça del poble, impresionant!.

Aquesta és la foto més recent que tenc, és de les noces de'n Mateu Xurí. Ja aniré penjant cosetes

Em diuen que es ben hora que em torni un poc friki, perquè es veu que no estic molt posada amb aquest món, jo de na Heidy i en Marco no pas (je je je), si teniu qualque suggerència per iniciar-me al món del frikisme ja ho sabeu, s’accepten recomanacions!

Aquesta setmana anam de viatge a Alacant, ja era hora, tenia moltes moltes ganes de partir de sa roqueta, diguem que aquest estiu no és un dels millors. He tingut algunes grans decepcions que m’han fet una ferideta que encara s’està curant, així que respirar nous aires m’anirà bé, i a qualcu altre que jo me sé.

Bé, anireu reben noves notícies, no passeu pena, ara ja se com va això i poc a poc em convertiré amb una experta. Un besote!

Som una al·lota més bé tímida, m’encanta passejar i viatjar, però no tenc gaires duros, així que m’he de conformar vegent els documentals de la tele.
He decidit fer aquest blog perquè tothom en té i, encara que no ho sembli, també tenc el meu toc de frikisme.